Linx

(Lynx)

Morfologia

• Mida: 85-110 cm. La cua fa entre 12-30 cm.
• El mascle pesa 12,9 kg i la femella 9,4.
• Fa una alçada de 60-70 cm fins a les espatlles.[6]
• És d'aspecte robust, amb unes potes llargues i una cua curta amb una borla negra en l'extrem que sol mantenir alçada batent-la en moments de perill o excitació.
• Les seves característiques orelles punxegudes estan acabades en un pinzell de pèls negres rígids, la finalitat dels quals possiblement sigui la de descompondre la rodona silueta del seu cap, afavorint d'aquesta manera el seu camuflatge.
• També són característiques les patilles que pengen de les seves galtes i que augmenten progressivament de grandària amb l'edat. Els joves de poques setmanes manquen de patilles i gairebé de pinzells i en els individus d'un any ja apareixen les patilles, encara que curtes, que tot just pengen per sota de la barbeta. Els mascles tenen les patilles i els pinzells negres més llargs que les femelles.
• Presenta dimorfisme sexual: el mascle és més gros que la femella, però aquesta diferència no s'aprecia fins que els exemplars no són adults, de manera que si bé són molt similars en mida i característiques durant el primer any d'edat, a partir d'aquest moment es fa palès la major longitud dels pinzells de les orelles i de les patilles.

Característiques

El pelatge té diferents tonalitats segons l'espècie i la subespècie de què es tracti. Els linxs canadencs i eurasiàtics oscil·len entre el marró i el groc desenvolupant un pelatge més llarg i gris durant l'hivern. El linx ibèric és de color marró mentre que el linx vermell, com indica el seu nom, té un mantell marró-vermellós. Les quatre espècies tenen taques i ratlles que varien segons l'individu. Generalment els individus més tacats són els que viuen al sud. L'espècie més gran és la eurasiàtica, que pot arribar als 30 kg de pes i l'espècie més petita la ibèrica, que no arriba als 20 kg

Biologia i ecologia

Es tracta d'animals preferentment forestals. El linx ibèric habita a boscos de tipus mediterrani, mentre que l'eurasiàtic i el canadenc varien entre els boscos de coníferes i els de fulla caduca. El linx vermell és comú tant en boscos com en les grans planes i àrees de matoll del centre i oest de Nord Amèrica. Les preses més comunes en són els rosegadorsi els lagomorfs, a les que s'afegeixen ocasionalment aus i ungulats de petita mida, com ara cabirols i cries de cérvol. Els petits carnívors, entre el que s'inclou el gat feréstec, tampoc s'escapa de la seva depredació.

Curiositats

Al voltant dels pinzells que adornen les orelles i patilles del linx s'han creat moltes llegendes: que l'animal els utilitza per moure i distreure les seves preses, que serveixen per apartar els insectes que li molesten a la cara, etc. Sembla ésser que responen a un reclam sexual per atreure les femelles.